"La musicòloga i professora manacorina Bàrbara Duran ha elaborat un estudi sobre la pervivència i la recuperació del cant de salers al Llevant de Mallorca. Son Macià, Sant Llorenç, Porto Cristo han conservat fins als nostres dies, o els han recuperats, aquest cant propi del dia de Pasqua.
Segons explica la mateixa autora, "tot va començar amb el record de Margalida Fullana, que és la sogra de la meva germana. Jo llavors acabava Musicologia, i arran d’un treball la vaig entrevistar. Els seus records m’han portat, fins i tot, a iniciar aquesta tesi sobre una música poc estudiada, però també restes d’una Mallorca que es resisteix a morir, i que renova estructures socials al voltant del fet musical d’una manera molt més viva del que ens pensam”.
Duran recorda que “els pobles estudiats han estat molts: Son Macià, Porto Cristo, Sant LLorenç, Manacor, Montuïri, Porreres, Sant Joan, Petra, Ariany, Maria, Llucmajor, Campanet (com a cas del nord), Campos, Santanyí, Calonge, Felanitx, s’Alqueria…i els del Pla de Mallorca”.
L’autora explica que “tot ha estat construït sobre testimonis orals i articles de premsa local, més alguns estudis breus i referències més breus encara. El que més m’ha interessat ha estat veure com hi ha grups socials, agents culturals, que treballen d’una manera una mica subterrània, però fent una tasca que implica, de veritat, comprometre polítiques culturals. I jo no oblid que el darrer govern, de la política cultural, en va fer la seva arma més poderosa”.
Duran es demana finalment: “Cantar panades està bé, però desvinculat totalment del dia a dia actual. La pregunta és: què els mou? Enyorança? Diversió? Continuar amb tradicions? Pot ser la resposta va una mica més enllà, i qüestions d’identitat i assegurar la presència real dins un món (usaré la paraula) globalitzat fa que aquests petits agents treballin de valent”. (centxcent, Manacor)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada